Javier Faus, el nostre Vice President financer que un cop es referí a Messi com “aquest senyor”, i es planteja seriosament ser el President del FCB al juliol, ha donat una entrevista a Handelsblatt: http://www.handelsblatt.com/sport/fussball/fc-barcelona-vizepraesident-verhoehnt-die-bayern-ich-moechte-nicht-vom-konzern-kontrolliert-werden/11764170.html

Donat que ha dit coses que aixecaran polèmica a l’internet, neutralitzem les seves declaracions:

“Serà un desafiament, però evitarem que Messi, Neymar i Suàrez marxin. Però si hi ha un club que te el potencial d’endur-se’ls usant el seu talonari, se’ls endurà. Ens tenim que adaptar a les noves circumstàncies del mercat, a clubs com el PSG o Chelsea. No podrem estar tranquils mai més. Els jugadors tenen una vida professional molt curta i estan al seu dret de demanar el què altres clubs els puguin pagar. El fet que un altre club els ofereixi més diners no ens autoritza a dir “si us plau, queda’t per la meitat dels diners”.

Lionel Messi no se’n va enlloc. Acaba de renovar fa un any i la seva progressió salarial és la millor que hi ha al món del futbol: aviat guanyarà 25 milions €/any, i ens ho podem permetre. Neymar tot just s’ha guanyat el seu augment salarial, i Suarez acaba d’arribar, però, certament, el mereix l’any vinent.

Xavi Torres, un dels millors periodistes a Espanya i molt proper als Messi, diguè un dia abans que el Bayern vingués al Camp Nou que Messi ES QUEDA. Torres té accés privilegiat als Messi, va seguir de prop la renovació del seu contracte i no escriu només per obtenir titulars. És un periodista correcte, amb un accés adequat.

Un pot inclús dir que Messi està construint una mansió encara més gran a prop de Barcelona, que té un tatuatge amb la finestra de la Sagrada Família al colze, que tindrà el seu segon fill i que ja ha matriculat el seu fill gran a l’escola, però a l’Internet aquestes coses no importen gaire. Tantmateix, Messi es queda. I no veig Suarez, i especialment Neymar, marxant aviat.

Per tant, perquè voldria Faus, un dels vice-presidents de Bartomeu, dir una estupidesa com aquesta? Ell vol ser President del FCBarcelona. Dient aquestes coses, ell fa aparéixer la directiva del club com a feble.Quina altra raó podria tenir per a dir aquesta absurditat, uns quants dies després d’aconseguir el nostre bitllet a Berlin, si no fos malmetre la campanya de Bartomeu?

Faus té la seva pròpia agenda en relació a les eleccions, i en ella no s’inclou ajudar Bartomeu. Aquest és el motiu pel qual ell ha escollit a l’atzar un diari alemany per abocar totes aquestes bestieses.Si això fos realment un avís de la directiva als afeccionats, Faus hagués parlat en un mitjà català.

Per tant, tranquils. La MSN no se’n va enlloc de moment, específicament aquest estiu, quan no podem fitxar nous jugadors.

“Ja no serem més l’equip que gasta més en salaris, això queda ara pel Chelsea i el PSG. Hem d’entendre que degut a les diferències fiscals, els jugadors de futbol comparen els seus sous amb els de la Premier League o la Bundesliga, els quals han incrementat els costos significativament. Hem hagut de gastar més en seguir sent competitius. I sí: els jugadors només marxen degut als diners. Cesc i Alexis van demanar si podien marxar per aconseguir més diners a la Premier League”

Necessita això de gaire explicació? encara ens gastem uns quants milions d’euros a l’any en salaris. El nou contracte de Messi té una progressió que li permetrà guanyar fins a 25 milions d’euros aviat. Neymat s’acaba de guanyar un increment i Suarez ha estat contractat aquest any.

Pel que fa a Cesc i Alexis: Faus és un imbècil. Ell no en sap res de futbol. Alexis ha estat venut per a fer espai per Suarez, no només a l’equip, sino perquè necessitàvem diners per a comprar Luis. Cesc fou venut en el moment en que Luis Enrique fou contractat. Lucho coneixia molt bé el comportament de Cesc, i ja fou avisat pel Tata Martino a la vora de la “poma podrida”.

“Si comparem els beneficis, som millors que el Bayern en els darrers anys. A més a més, la nostra marca és més valuosa i d’acord a Forbes estem davant el Bayern. Per tant el Bayern no és un exemple per a nosaltres. No envegem el Bayern, som un miracle genuí al món del futbol”

Podria acabar la cita, però per a què avorrir? Respecte els nostres resultats financers actuals, l’única cosa de la que aquesta junta ha estat orgullosa és de com ens vàren salvar de la fallida (una mentida que ells vàren fabricar), i vàren gestionar el club tan supremament bé que feiem diners cada any, amb guanys massius (tècnicament veritat, però amagant el fet que si no hagués estat per l’acord amb Qatar, el club estaria estancat des de 2010. L’única cosa que ells han afegit als nostres ingressos ha estat el contracte de Qatar i res més).

Per tant, imagineu la sorpresa de la Junta Directiva, uns dies després de convocar eleccions, que el nou informe de l’auditoria Deloitte mostra que el club està estancat en un deute de 485 milions d’euros durant 3 anys, i ha retornat a la posició on erem el 2007/08. La nostra distància vers els clubs més rics d’Europa està creixent, mentre PSG/City/Chelsea se’ns estan apropant.

Quan Laporta arribà a la presidència erem els 13ens en el ranking, amb uns ingressos similars als del Newcastle. En 6 anys sota el mandat Laporta, vàrem avançar el Manchester United i ens vàrem convertir en el segon club més ric del món i ingressàvem més o menys com el Real Madrid. En termes globals, el creixement vist en els 20 clubs que formen l’elit econòmica del futbol ha estat del 14%, mentre que els ingressos del FCBarcelona han MINVAT un 1% des del 2011/12, un període en el qual cadascun dels altres 4 clubs més rics han experimentat un creixement d’un 40%!

L’excusa de la Junta (sempre en tenen alguna) és que això ha succeit degut als nostres pobres resultats a la gespa. Cosa que és una absoluta bestiesa. Vàrem assolir la segona posició el 2007/8 després de no guanyar títols, cosa que demostra que no importa com ho estem fent a la gespa si existeix un pla econòmic en marxa, com va demostrar el Manchester United. Inclús encara que ells vàren acabar la darrera temporada en 7è lloc i no es vàren classificar per cap competició europea, ells han continuat creixent.

L’excusa no era gaire bona. Continuem fallant a totes les àrees.

“Pagarem els nostres deutes el 2025”

MERDA. Si planeges continuar gestionant el nostre club (però no ho faràs) deus haver oblidat la petita quantitat de 600 milions d’euros de la renovació de l’estadi que la teva junta vol fer-nos empassar gola avall.

Després d’anys d’esperes i backdealings, la Junta a aconseguit el seu somni daurat: els socis han aprovat el pla per a renovar el Camp Nou. Aquesta fou la segona victoria de Rosell & Cia després de la lliga 12-13.

Jordi Moix dirigí la campanya que el club va fer per tot Catalunya, on varen ensenyar tots els beneficis del nou estadi, mentre que viatjar per tota Catalunya per a fer això costava 3 milions d’euros. Diners del club que els socis mai varen autoritzar a la Junta a gastar d’aquesta manera. Però curiosament, la Junta només es preocupà de viatjar i fer fàcil que el SEU punt de vista fos publicitat.

Manifest Blaugrana intentà tenir una reunió al Camp nou per tal d’ensenyar als socis perquè no haurien d’aprovar el nou estadi, però el club els prohibí mostrar als socis on s’estaven ficant. Curiós, no?

“El que preocupa als socis és com ho pagarem”. Evidentment, Bartomeu. La majoria som conscients de quant havia de costar el Camp Nou originalment el 1957 i quant va acabar costant (bàsicament el doble). I vàrem haver de vendre el millor jugador del món en aquell moment, Luis Suárez, per reduir el deute. Cosa que al final no va ajudar en aquella calamitosa situació financera, i vàrem estar sense guanyar una lliga durant 14 anys.

El cost serà de 600 milions d’euros, segons Bartomeu. 420 milions per l’estadi mateix, 30 milions per l’Espai Barça, 90 pel nou Palau Blaugrana, 40 milions pel nou parking i 20 per la part urbanística.. La manera com ho pagarem, d’acord amb la Junta que digué que el preu de Neymar fou 57 milions d’€ (i punt) és: 200 milions dels fons propis del club (que fa riure, considerant que encara estem pagant el nostre deute, el deute que aquesta Junta va prometre eliminar abans de la reforma del Camp Nou); 200 miions per la venda dels drets del nom de l’estadi (cosa obscena, considerant que la única raó per la qual el nostre estadi no s’anomena Joan Gamper és perquè la dictadura de Franco no ho permeté. A banda de ser un error històric, l’estadi més gran d’Europa i un dels més vells mai serà anomenat pel nom de qualsevol marca de Qatar que la Junta vulgui posar); i els darrers 200 milions d’un nou préstec dels bancs (un altre acudit. La Junta que arribà dient que no teniem diners per a les fotocòpies en color i els sous dels jugadors assumirà ara un préstec multimilionari per a construir un estadi que actualment no necessitem?)

Ara anem a la part bona: les seves mentides.

A Barcelona no plou massa sovint. Realment molt de tant en tant. Tot i així, la Junta es manté ferma en que necessitem un estadi cobert, per ser així tant moderns com els altres d’Europa. Cosa que estaria força bé si no fos tant cara. I inútil.

“El nou estadi generarà 30 milions d’euros/any al club”, va prometre. Mai ha explicat com ha arribat a aquest nombre, i no pot garantir als socis que no hi haurà un increment en les quotes de socis.

Oh, i 10,000 socis de la primera graderia seràn moguts a qui sap on, perquè totes les noves llotges i botigues VIP necessiten espai per a fer diners!

Companyies com AEG, ISG, el grup Icon Venue i Ryder Levett Bucknall són els responsables del projecte, i tots foren contractats per Rosell.

La cosa és: la Junta mai va explicar als socis perquè aquestes companyies havien guanyat el dret d’emportar-se aquesta monumental obra de construcció. Els socis simplement no coneixen prou a la vora d’aquest projecte.

Però dels 108.858 socis amb dret a vot, només 37.535 van aparèixer per les urnes (xifra abismal, considerant que més de 81.000 persones varen assistir al partit amb el Betis d’aquell dia).

El projecte fou aprovat pel 72,36% dels votants. 27.161 socis escolliren donar a la gent que estava corcant el millor equip de la nostra història un xec per gastar 600 milions d’euros en un projecte que realment mai varen explicar. 9.589 socis, la majoria informats pels esforços fets a les xarxes socials per a fer llum a la vora d’aquesta situació, votaren No.

Unes setmanes després el club estava sent investigat per frau fiscal en el fitxatge de Neymar, i uns dies després que la FIFA ens prohibis fitxar jugadors durant un any sencer, aquesta Junta aconseguia el que més desitjava

Per tant, diguem clar el què ha succeït en aquesta data: poc més de 27.000 socis han donat llum verda a un projecte que no era realment un projecte de reforma de l’estadi, només unes maquetes, que costaran 600 milions d’euros, però no ens digueren exactament perquè varen escollir les companyies que facturaran aquest preu. I no sabem qui volen com a propietaris dels drets de nom de l’estadi tampoc. Simplement es massa poca informació donada a la vora d’una cosa tant important, una cosa que podria trencar el nostre club d’una manera que necessitariem dècades per a refer-nos.

Jordi Moix va plorar d’alegria aquell dia. Espero que cap de nosaltres plori quan es reveli qui és al darrera dels drets de nom de l’estadi i dels llaminers contractes de construcció que es signaran.