El següent és una traducció de la notícia feta pública fa 7 hores pel periodista Jamil Chade (@jamilchade) al diari brasiler O Estado de São Paulo: http://t.co/bjiUt6HMDl
Part dels diners pagats a la CBF (Federació Brasilera de Futbol) pels partits amistosos fou malversat.
Els diners dels amistosos del Brasil va acabar a comptes bancaris als Estats Units i el contracte assenyala que l’actual president del FC Barcelona va rebre part dels guanys.
BASILEA – Part dels diners pagats a la CBF pels equips de tot el món com a pagament per enfrontar-se a la selecció brasilera no foren dipositats a comptes brasilers, sinó enviats a empreses radicades als Estats Units i registrades a nom de Sandro Rosell, actual president del FC Barcelona, ex-representant de Nike al Brasil i amic personal de Ricardo Teixeira. Aquestes accions, d’acord als documents i les fonts consultades en exclusiva per “Estado”, haurien tacat la gestió de la CBF per Teixeira des del 2006.
Els darrers anys, els amistosos han estat la principal font d’ingressos per a les federacions de futbol. En el cas del Brasil, el fet d’haver-se proclamat campió del Mundial del 2002, sots-campió el 1998 i l’únic equip guanyador del Mundial 5 cops ha permès la CBF i els seus agents incrementar el catxet demanat per la selecció brasilera per jugar per tot el món.
Del Gabon a Hong Kong, passant per Estònia o Zimbabwe, la Seleção ha viatjat per tot el món cobrant en el pitjor dels casos 1 milió de dòlars per amistós. El propietari dels drets per organitzar aquests partits és, des del 2006, ISE, una empresa radicada a les Illes Cayman
Però d’acord amb gent involucrada en els pagaments d’aquests amistosos, no tots els diners pagats per les federacions de futbol estrangeres, pels drets d’imatge o pels països estrangers fou enviat al Brasil. La seva destinació foren comptes bancaris nord-americans.
Un pre-contracte obtingut per “Estado” mostra que ISE va aconseguir un acord per gestionar 24 amistosos amb la companyia Uptrend Development LLC, de New Jersey, USA. Com a representant d’aquesta companyia als Estats Units apareix un tal Alexandre R. Feliu, el nom oficial de Sandro Rosell Feliu.
Així funcionava: de cada partit ISE rebia al voltant de 1, 6 milions de dòlars. D’aquest import 1, 1 milions de dòlars anaven a la CBF com a pagament pel partit. Però la resta (al voltant de mig milió de dòlars) no passava per la comptabilitat de la CBF. D’acord amb el contracte al que
“Estado” ha tingut accés 450.000 dòlars eren enviats a comptes bancaris als Estats Units, a una companyia propietat de Rosell
En total el contracte indica que, per 24 partits, el pagament total era suposadament de 10,9 milions de dòlars a la companyia dels Estats Units. Dividit per 24 partits serien al voltant de 450.000 dòlars
Els partits de la Seleção es vàren convertir en una màquina de fer diners prenent l’exemple de l’Argentina, on el president de la Federació Argentina de Futbol, Julio Grondona, ja duia a terme aquest tipus d’activitats. La CBF obtinguè una còpia dels acords què l’Argentina va tancar i va mirar d’aplicar els mateixos esquemes al Brasil
Al costat de Rosell, la CBF anà a la recerca de socis que poguessin tancar un acord més gran per promoure els partits de la Seleção per tot el món. Rosell i Teixeira han mantingut durant anys una amistat i han participat en acords comercials, especialment quan el català era director de Nike al Brasil.
Els drets sobre els partits de la Seleção vàren acabar essent adquirits per un grup d’inversors àrabs d’ISE, la companyia radicada a les Illes Cayman, un paradís fiscal. Poc després, un acord entre ISE i Kentaro, una empresa de Suïssa, va permetre què la companyia suïssa gestionés els amistosos.
El president del FC Barcelona fou investigat al Brasil arrel d’un amistós entre Brasil i Portugal a Brasilia, el novembre del 2008.
Setmanes abans de sortir de la CBF, el març del 2012 i traslladar-se als Estats Units, Teixeira renovà l’acord amb ISE fins el 2022.
Mesos després de prendre possessió, el president de la CBF José Maria Marin, declarà que aquests acords no eren adients. Però insistí en què eren acords comercials “què era necessari respectar”. A preguntes de “Estado” a la vora dels ingressos als Estats Units, Marin declarà que ell “no n’és conscient” de cap detall a la vora de com es vàren fer els pagaments abans de prendre possessió de la presidència de la CBF.
Com a contrapartida per tenir el monopoli de la Seleção, la companyia tenia l’obligació de presentar adversaris opcionals per al Brasil, un estadi i un terreny de joc de qualitat i cobrir tots els costos operatius. Per a generar el seu benefici aquestes empreses es quedarien amb la recaptació de taquilla i podrien vendre els drets televisius dels partits a altres països
En una entrevista telefònica a Bate-Bola, un programa futbolístic del Brasil, el Sr. Chade digué què hi haurà més notícies sobre aquest tema en el futur.